Origen
L’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya va néixer l’any 1991 per voluntat de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència de l’evolució del sector de la conservació i restauració davant dels avanços científics i tecnològics.
La creació de l’ESCRBCC es gestà durant els anys previs a la celebració dels jocs olímpics de Barcelona 92, quan s’incrementà l’activitat restauradora en edificis i monuments de la ciutat. L’embrió foren uns cursos monogràfics de conservació-restauració i d’oficis aplicats a la restauració de materials petris organitzats per l’aleshores Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics “Llotja” de Barcelona. L’èxit d’aquests cursos comportà que la Generalitat de Catalunya implantés a l’escola “Llotja” l’especialitat de Restauració d’obres escultòriques regulada per l’Ordre de 14 de març de 1989.
Finalment, el 25 de novembre de 1991 es creà l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya per desdoblament de l’escola “Llotja”.
Ensenyaments
Un cop creada l’escola i després de mesos de treball, la Generalitat de Catalunya mitjançant el decret 224/1993 de 27 de juliol va aprovar el currículum i va regular els ensenyaments de conservació i restauració a Catalunya. El currículum es concretà en tres cursos (un de comú i dos d’especialitat) amb una càrrega lectiva de 32 hores setmanals presencials que comprenien de 8 a 10 assignatures per curs. Aquest pla d’estudis s’extingí el curs 2011-2012. Durant els anys de la seva implantació es van titular 697 estudiants.
A partir de setembre de 2010 s’implantà un nou pla d’estudis estructurat en quatre cursos acadèmics i adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest nou pla d’estudis s’articula en dos cursos comuns i dos cursos d’especialitat i té una càrrega de 240 crèdits ECTS.
Edifici
Des de l’any 1991 l’ESCRBCC sempre ha estat ubicada en el mateix edifici, una antiga escola d’educació primària situada al barri de la Trinitat Nova de la ciutat de Barcelona i que a finals dels anys vuitanta del segle XX fou reconvertida en una de les seus de l’aleshores Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics “Llotja” de Barcelona.
L’edifici fou construït pel cèlebre taller d’arquitectura MBM Arquitectes i des de la seva construcció fins a convertir-se en una secció de l’escola “Llotja” de Barcelona, fou un col·legi públic anomenat Grup Escolar Ramiro Ledesma. El projecte de Josep Martorell i Oriol Bohigas, data de l’any 1957 i és una de les obres primerenques d’aquest prestigiós taller d’arquitectura. Pertany a la primera època del taller quan planteja unes fórmules constructives que després es desenvoluparan en la construcció d’altres centres escolars.
Vista del pati de l’ESCRBCC l’any 1963 quan era el col·legi públic Ramiro Ledesma (Fotografia cedida per M. Dolores López Sánchez).
Vista exterior de l’ESCRBCC l’any 2011 (Fotografia: ESCRBCC).
Per tal de poder adaptar les infraestructures d’un antic col·legi públic a un centre superior, fou necessària una reforma i ampliació que va començar l’estiu de 1993 i que es va anar fent en diverses fases. La darrera fase va concloure el 13 d’octubre de 1998. L’ampliació va consistir en la construcció de 8 laboratoris de conservació i restauració, 2 tallers de volum i motlles, així com altres dependències auxiliars (zona de magatzems i taller de fusteria). Pel que fa a les obres de reforma s’habilità l’antic edifici d’educació infantil com a sala d’actes, mentre que els edificis A i B passaren a allotjar 7 aules i diversos serveis (biblioteca, arxiu, secretaria, despatxos, cafeteria, consergeria i vestíbuls). També es condicionaren les façanes i cobertes dels antics edificis i s’urbanitzà el pati exterior. Els autors del projecte foren Lluís Arboix de la Torre i Jesús-Maria Parra Garriga. La direcció facultativa va anar a càrrec de Gestió d’Infraestructures S.A. (GISA) i el constructor fou l’empresa SAPIC. També hi va intervenir la Constructora San José.
Finalment el 9 d’abril de 1999 el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya, inaugurà l’ESCRBCC.
Darrera fase de reforma i ampliació de l’ESCRBCC l’any 1998 (Fotografia: M. Àngels Balliu Badia).
Inauguració de les obres de reforma i ampliació de l’ESCRBCC el 9 d’abril de 1999 a càrrec del Molt Honorable Jordi Pujol. En primer terme i acompanyant al president de la Generalitat de Catalunya, d’esquerra a dreta, la professora M. Àngels Balliu, el director de l’ESCRBCC Xavier Figueras i el conseller d’Ensenyament Francesc Xavier Hernández (Fotografia: ESCRBCC).
Distincions
Ateses les característiques d’aquests ensenyaments, l’ESCRBCC col·labora amb moltes institucions culturals de referència. Tot i això, cal destacar que entre 2001 i 2009 l’ESCRBCC va restaurar el teginat de l’església de Sant Miquel de Montblanc en diverses campanyes d’estiu. Arran d’aquesta intervenció, l’Ajuntament de Montblanc va atorgar la medalla de plata de la vila a l’ESCRBCC en un acte celebrat a la mateixa església de Sant Miquel el dia 6 d’abril de 2010.
Concessió de la medalla de plata de la vila de Montblanc a l’ESCRBCC el dia 16 d’abril a l’església de Sant Miquel durant la celebració del ple municipal extraordinari. D’esquerra a dreta el professor Gener Alcántara (director de la restauració del teginat de l’església), Miquel Mirambell (director de l’ESCRBCC), Josep Andreu (alcalde de Montblanc), Xavier Figueras (exdirector de l’ESCRBCC) i Joan Fuguet (professor de l’ESCRBCC).