Manifest sobre el trasllat d’obres de Sixena del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida

L’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, com a docents i professionals de la conservació-restauració de Catalunya, davant la imminent amenaça de trasllat de les obres de Sixena del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, creiem absolutament necessari apuntar uns arguments tècnics i científics que de manera taxativa desaconsellen aquesta operació i que se circumscriuen estrictament en l’esfera de la conservació del patrimoni:

1r. Les condicions ambientals en què es custodien les obres al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal són les òptimes per a la seva correcta conservació. Els rangs de temperatura, humitat relativa, qualitat de l’aire i il·luminació són constants i estables dins dels paràmetres de seguretat que es recomanen en conservació preventiva per a cadascun dels diversos tipus de materials. Aquestes condicions no estan garantides a les instal·lacions del reial monestir de Santa Maria de Sixena de manera que injustificablement es posaria en compromís l’estat de conservació actual de les obres.

2n. Actualment les obres compten amb un equip humà altament qualificat al darrere que s’ocupa de vetllar per la seva seguretat, pel seu correcte estat de conservació i en fomenta la seva difusió i estudi. Aquestes condicions, amb tot el respecte, no estan garantides amb l’equip humà del reial monestir de Santa Maria de Sixena de manera que el seu trasllat suposaria una degradació i detriment de les obres en tots els sentits, no tan sols el material.

3r. La manipulació, l’embalatge i el trasllat de les obres d’art és una operació de risc pel gran nombre de factors externs que hi intercedeixen. Ha de tenir caràcter excepcional i, en qualsevol cas, ha de respondre exclusivament a criteris de conservació i de gestió de la pròpia institució que coneix i custodia les obres.

Aquestes condicions no estan garantides si qui decideix el moviment de les obres no són els professionals de la pròpia institució d’origen en base al coneixement i estudi que tenen de les obres.

4t. La finalitat última que tenim els conservadors-restauradors de béns culturals és la de garantir la correcta preservació del patrimoni material en unes condicions de conservació òptimes. Qualsevol operació o intervenció que s’allunyi d’aquest interès primordial ha de ser denunciada per part del col•lectiu professional.

Aquestes condicions no estan garantides si en la gestió del patrimoni prevalen els interessos polítics i les decisions judicials per sobre dels criteris tècnics que s’oposen científicament a aquest caprici.

Aquests arguments són tan sols una síntesi sobre algunes qüestions troncals en matèria de conservació- restauració. És inacceptable que algú sense coneixements en la matèria pugui ni tan sols plantejar el trasllat d’unes obres d’art, fins i tot potser per part dels cossos de seguretat de l’estat espanyol. És indigne que la política s’imposi així a l’opinió dels tècnics especialistes en conservació del patrimoni. Com a conservadors-restauradors de béns culturals considerem un ultratge professional d’una gosadia immensa que es pugui prendre en consideració aquest trasllat que va en detriment de la correcta conservació de les obres afectades.

Desitgem que en una societat madura i culta, en matèria patrimonial prevalguin els arguments professionals tècnics i científics per sobre de la política i els jutges. Des d’aquí tot el nostre suport a l’equip humà del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.