Seminari sobre vernissos medievals impartit per la Dra. M. Antonia Zalbidea, professora de la UPV

El passat dijous 13 de febrer de 2020 la Dra. M. Antonia Zalbidea Muñoz, professora titular de la Universitat Politècnica de València, va impartir a l’ESCRBCC un seminari denominat «Vernissos medievals. Producció i aplicació». Aquesta jornada va constar de dues parts, una primera enfocada al marc teòric i una segona part de caràcter pràctic.

En la part teòrica, es va fer un recorregut pels diferents vernissos i materials d’acabaments de pintures, recolzant-se en fonts primàries com el «Papir d’Estocolm i Leiden» per a la civilització egípcia, «De Materia Medica» de Dioscòrides, la «Història Natural» de Plini o «De Architectura» de Vitruvi per a la civilització grecoromana i els valuosos tractats «De Diversibus Artibus» de Theophilus i «Il Libro Dell’arte» de Cennino Cennini per a l’època medieval i moderna corresponentment. Seguint receptes i indicacions d’aquestes fonts i diferents anàlisis químiques d’importants obres de la història de l’art, es va estudiar l’evolució dels materials d’acabament de les pintures i es va comprendre la dificultat que suposa entendre adequadament la terminologia a l’hora d’anomenar materials i productes per a l’elaboració dels vernissos tradicionals.

Després d’aquesta introducció dins d’un àmbit teòric, es va continuar la jornada amb una part pràctica en la que es va elaborar, seguint les pròpies receptes de Theophilus i Cennino Cennini, uns vernissos grassos i altres magres. En el cas dels vernissos grassos, els ingredients fonamentals van ser l’oli de llinosa i les resines diterpèniques i triterpèniques com màstic, sandàraca o colofònia i per als vernissos magres, la clara d’ou. Després de la seva elaboració es van aplicar al damunt d’una fusta aparellada per a notar la viscositat, aparença i característiques físiques en general de cada vernís elaborat.

Amb l’aplicació dels vernissos de Theophilus i Cennini va finalitzar aquest seminari que va permetre entendre la materialitat dels vernissos tradicionals i les dificultats terminològiques que apareixen alhora d’estudiar els antics tractadistes, així com reflexionar sobre les finalitats artístiques dels vernissos i la importància d’estudiar les fonts primàries antigues com una eina més del propi restaurador.